Avui, 8 de març, es compleixen 100 anys des que es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona. Avui recordem a les 129 treballadores que el 1904 van morir carbonitzades en l`incendi de la fàbrica on treballaven i on s`havien tancat per demanar millors condicions de treball.

Avui, 8 de març, un cop més, milions de dones d`arreu del món alcen la seva veu per denunciar injustícies i reclamar els seus drets. Ho fan perquè aquesta insostenible discriminació persisteix i, fins i tot, en alguns casos, empitjora amb el temps. El que reclamem és una justa i digna aspiració a la qual el conjunt de la societat ha de sumar-se. També els homes: sense la seva col.laboració no ho aconseguirem.

Ha passat un segle d`història carregat de reivindicacions, lluites, sacrificis, però també d`il • lusió i esperança perquè són molts els reptes aconseguits. Dones anònimes i dones cèlebres, totes elles protagonistes del compromís en la lluita contra els privilegis i la seva aposta per la igualtat d`oportunitats. Un segle d`història en el que moltes dones-i alguns homes-que van protagonitzar i van aixecar la seva veu contra les injustícies van ser ratllades de visionàries, boges o, en el millor dels casos, de somiadores.

Però la història, el sentit comú i la força dels principis que defensaven les han confirmat com a grans i imprescindibles personalitats. Es van anticipar al seu temps, van trencar amb la resignació d`èpoques passades i van saber fer de la seva repte personal una causa col.lectiva. Algunes, malauradament, van perdre la vida en l`intent, però totes van donar la cara per la igualtat.

Aquest 8 de març, cent anys després, des de Noves Generacions de les Illes Balears i DONES EN IGUALTAT sortim als carrers i places dels nostres pobles i ciutats per dir-los a tots, per convidar a tots, per exhortar a tots: DÓNA LA CARA PER LA IGUALTAT! Val la pena viure amb intensitat, amb projectes, amb ambicions i compartir reptes. Nosaltres estem convençudes que creus que la lluita per la igualtat encara és necessària en la societat espanyola. Hem donat grans passos. La Declaració Universal de Drets Humans defensa la igualtat entre homes i dones. La Constitució Espanyola la garanteix i protegeix a la nostra nació. Però, malauradament, no sempre es compleix.

Per això el nostre repte, el nostre objectiu, és un valor primordial pel que creiem que cal donar la cara. Et proposem que donis la cara per la igualtat no per l`igualitarisme. Et convidem a que donis la cara, no només per la igualtat de drets, sinó també per les obligacions i deures. Et demanem que donis la cara per la igualtat amb totes les conseqüències i no rebaixada amb la paritat o les quotes. Et convoquem a que donis la cara per la igualtat sense entendre-la com una lluita contra els homes. Et fem una crida a creure i defensar la igualtat de l`Espanya real i no només la de les elits dels partits polítics i consells d`administració. Et emplacem a que apostis per una igualtat d`oportunitats que generi més oportunitats per als que més les necessiten. Et plantegem que treballis amb nosaltres per aconseguir igualtat en l`accés a l`ocupació, un sou digne i igual al de l`home, perquè ser mare no sigui incompatible amb una carrera professional, per a que deixem de tenir les condicions laborals més precàries.

Per aquestes raons, en aquest 8 de març volem tenir més presents que mai a les dones que pitjor ho estan passant. En els nostres pobles i ciutats hi ha més de 2.164.651 dones que volen treballar però no tenen una ocupació. Dones, persones, que lluiten cada dia per viure del seu treball, de la seva capacitat i de la seva formació amb esforç perquè no volen ni subsidis ni caritat.

Avui tenim presents a aquestes dones, mares i esposes, que mai han treballat fora de casa i que ara necessiten buscar feina perquè els seus companys s`han quedat a l`atur. Segur que més d`una vegada hem sentit dir “al meu marit se li ha acabat l`ajuda i he hagut de sortir al carrer per buscar el que sigui i treure la meva família endavant”. Avui tenim presents a totes les joves que, gràcies al sacrifici i l`esforç de la seva família, han rebut una formació millor que la dels seus progenitors. Se senten preparades per a ser independents i volen retornar a la societat, amb el seu treball i dedicació, tot el que la societat ha invertit en elles, però se senten frustrades davant l`escassetat d`ofertes laborals.

Avui tenim presents a les autònomes, tant a les que han hagut de tancar el seu negoci com a les que aguanten com poden perquè es neguen a fer el tancament del comerç, la perruqueria o l`establiment que tant esforç i sacrifici els ha costat posar en marxa . Avui tenim presents a les mares que treballen fora de casa, a les quals atenen als seus fills, als seus grans i carreguen sobre amb la culpabilitat per no desenvolupar-se professionalment o per no complir amb el que elles consideren que és el seu paper de mares quan homes i dones hauríem de ser coresponsables de la mateixa manera.

Avui ens recordem de les vídues. D`aquestes dones que amb la mort dels seus marits han perdut als seus companys però han de seguir mantenint a la família. I ho fan amb una pensió baixa o molt baixa, suportant soles les mateixes despeses. A la tristesa se sumen les dificultats econòmiques. Avui també tenim present a les mestresses de casa, les treballadores incansables que fan de les llars espanyoles el millor mitjà per transmetre valors, la millor residència d`avis, el millor centre de cures per als malalts, la millor guarderia per als petits. Moltes són àvies i, al cuidar i educar els seus néts, juguen un paper essencial perquè els seus fills i filles exerceixin la seva professió. És impossible calcular quant aporten al producte interior brut d`Espanya amb el seu treball, dedicació i afecte.

Us demanem que doneu la cara per elles. I per totes les dones que, encara amb feina, ho tenen molt difícil per promocionar-se dins de l`empresa. I no, no ens oblidem, perquè no podem ni volem fer-ho, de les 14 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles en aquests dos mesos de 2011. Romandran sempre en la consciència de la societat espanyola perquè amb la seva mort cruel se`ns ha anat part de la nostra dignitat. La cara, diuen, és el mirall de l`ànima. I només aquell que ha complert els seus compromisos, que mira amb veritat, sense enganys ni artificis, és digne de defensar el valor de la igualtat.

Zapatero no pot donar la cara per la igualtat a Espanya. La va trair. Es va vendre com el màxim defensor de la dona i ha reduït la igualtat a la creació i, més tard, supressió d`un ministeri sense competències ni funcions. Ha defensat com la gran política d`igualtat les quotes i la paritat, polítiques per a les elits de les dones espanyoles, oblidant les altres: a les treballadores per compte d`altri, les autònomes, a les empresàries, a les quals cada dia, en les diferents ciutats espanyoles i en els polígons industrials, es troben amb l`enorme dificultat de conciliar la seva vida laboral, personal i familiar. Ha sotmès la política d`igualtat a la llei contra la violència masclista el resultat és més que qüestionable per falta de recursos, a una llei d`igualtat només desenvolupada pel que fa a l`apartat de llistes electorals ia una llei de l`avortament que ens vol fer creure que és un avanç quan es tracta clarament d`un fracàs, no de la dona embarassada, sinó de tota la societat espanyola en no oferir els mitjans adequats per evitar embarassos no desitjats i, sobretot, per donar suport a les dones en aquests moments de solitud i incertesa.

I ha fet que més de 2.164.651 dones no tinguin una ocupació a Espanya. Per això, avui més que mai, perquè des que Zapatero va arribar al Govern les diferències entre homes i dones s`han accentuat, et demanem que donis la cara, que et sumes al nostre repte. Les coses poden canviar. La vida pot millorar. En moments difícils, com els que estem vivint, no té cabuda la paraula resignació, i sí l`afany de superació.

I perquè per no trair a aquelles dones a les que van cridar boges per no resignar a viure en desigualtat ia les quals tant hem de, et demanem-un cop més-que comparteixis el nostre repte, que t`atreveixis a somiar ia lluitar i que donis la cara per una societat més justa i més lliure, que donis la cara per una societat en igualtat.

Close Menu