Durant els darrers anys el món ens ha inundat de notícies sobre els avenços tecnològics i de les anomenades “Smart Cities”, aquelles ciutats dotades de mecanismes basades en tecnologies enfocades a millorar la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants.

Entre aquests serveis, trobem mencionats la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica o aplicacions pels “smartphones” per localitzar des d’una aturada de bus fins a demanar menjar a domicili. Però aquesta és una realitat que no es troba a totes les ciutats, i menys a tots els municipis.

Les ciutats arriben a estar massificades i l’aplicació de la tecnologia i la innovació ofereixen una millor qualitat de vida pels seus habitants. Entre els grans reptes que tenen les “smart cities” trobem l’eficiència energètica, per contribuir a la reducció de les emissions de CO2 i apostant per les energies renovables; la mobilitat, utilitzant mitjans de transport col·lectius per reduir també emissions de gasos que afecten a la qualitat de l’aire; o els residus, amb la intenció d’apostar per una gestió i optimització del reciclatge per mantenir unes ciutats del futur netes i saludables.

Però, pot arribar aquesta gestió tecnològica als municipis petits i rurals? Arribarem qualque dia a trobar “Smart” pobles?

La realitat és la següent: Internet i la bona connectivitat fa que els pobles siguin més competitius dins un món cada vegada més globalitzat i connectat, i evitin la pèrdua de població.

La connectivitat i internet són present i futur, i per tant, les ciutats més grans i amb més població seguiran creixent ja que es duran a terme fortes Inversions en infraestructures i en el desenvolupament de noves tecnologies urbanes i d’aplicacions.

Però és molt necessari que aquesta revolució tecnològica arribi també als pobles i al món rural, que necessiten també innovació i tecnologia tant en els sectors de producció, com una connectivitat potent en els nuclis urbans i inversions modernes en matèria d’urbanisme per crear pobles eficients i connectats amb el món. Coses així suposarien il·lusió perquè les iniciatives

d’empreniment del món rural no haguessin d’abandonar els pobles d’origen per problemes de connectivitat o de comunicació.

Sens dubte, una potent inversió en infraestructures i comunicació evitaria l’èxode de població per motius de connectivitat o empreniment, sinó que a la vegada, també atrauria a nous pobladors. El medi rural ha de prendre exemple de les ciutats intel·ligents i acostar-se a crear pobles intel·ligents i també, del futur.

Close Menu