Pluja negra

Pluja negra

“ Van ser dies complicats, intensos i durs emocionalment, dies on es conjugaven sa tristor, sa ràbia i sa impotència envers sa tragèdia”

just parar-se a intentar descriure aquesa gran tragèdia, que ens convertí per uns dies en es centre de sa notícia a nivell mundial.

Es dia havia començat amb clarianes: un sol esplèndid. Res feia presagiar el que acabaria passant després. Cap a les sis des capvespre, es cel es va enfosquir; pareixia que s’havia d’acabar el món. Ses tormentes se succeïen una darrera s’altra, llamps anaven i venien i no deixava de ploure. En qüestió de minuts, els carrers semblaven rius. Tot recordava a sa torrentada de l’any 89. Però res a veure. Aquesta vegada havia estat molt pitjor.

Sa part més negra d’aquest macabre relat se l’endugué es municipi veí de Sant Llorenç des Cardassar, que durant aquella tarda-vespre es va convertir en una autèntica ratera. Els torrents que hi arribaven (En Benguera, Sa Blanquera i Ses Planes) havien acumulat tanta d’aigua en tan poc temps, que en sa seva reunió al centre des poble, es desbordaren i provocaren el que tots ja sabem: fins a tretze pèrdues humanes i un caramull de danys materials, inquantificables econòmicament.

Aquells dies van ser dies complicats, intensos i durs emocionalment, dies on es conjugaven sa tristor, sa ràbia i sa impotència envers sa tragèdia, perquè tots, d’una manera o d’altra, coneixiem a alguna de ses víctimes d’aquest tràgic succés. Però com a tot a sa vida, cal aixecar-se amb més força que mai dels revessos que aquesta ens dóna. Per desgràcia, no podem canviar es passat, però si que el podem recordar, i el que jo recordaré d’aquests dies és que tot un poble (homes i dones, joves i majors, oriünds i forasters) es van coordinar de sa millor forma que sabien, perquè Sant Llorenç i tots es pobles afectats per sa torrentada, tornassin a sa normalitat tan aviat com fos possible.

Hem demostrat que si volem, som una gran família.

Close Menu