Què els passa als parlaments?

Què els passa als parlaments?

Els parlaments són els òrgans democràtics formats per representants que són escollits pel poble mitjançant eleccions. Aquests, tenen la missió d’expressar la voluntat popular a través de l’elaboració de normes jurídiques i de la integració entre les diverses institucions de l’Estat.

La paraula “parlament” com a tal prové del francès parlement, del verb parler,que significa parlar; i s’estén  el concepte a la reunió de representants del poble on es discuteixen i aborden els temes d’interès públic.

Però, darrerament, a Espanya, els parlaments estan adquirint una forma de funcionar inusual que gens es correspon amb el que realment hauria de ser un parlament. Estam veient com els diferents representants dels grups parlamentaris utilitzen les cambres per fer discursos ja preparats de casa, amb lemes i eslògans perfectes pels titulars de premsa del dia següent i amb un petit to de populisme que només tenen com a objectiu acontentar al votant i no millorar la vida del conjunt dels ciutadans.

No estam veient, en les sessions parlamentàries, aquells elaborats debats sobre qüestions fonamentals per a la nació, com pot ser l’educació, la sanitat o la creació de feina, no. El que estam veient són constants atacs d’uns diputats cap a altres sobre temes de poca irrellevància, moltes vegades personals, que al votant i a la ciutadania no els importa per res.

Realment creuen que als ciutadans els interessa escoltar constantment un diputat que diu “colpista” o “feixista” a un altre? La realitat és que hi ha intervencions de 5 minuts en què aquests conceptes apareixen més de 10 vegades! I és una vergonya.

El passat dimecres, en el Congrés dels Diputats, es va dur a terme una sessió plenària bastant inusual, marcada pels insults i els retrets. Pens  que la ciutadania espanyola va poder sentir-se avergonyida pels seus representants, i jo m’hi incloc. S’està deixant de banda el diàleg i la paraula i sobreposant els interessos personals i les relacions entre les senyories per damunt els interessos nacionals i els problemes de la gent. On s’ha vist mai que un diputat, sigui del color que sigui, escupi a un ministre, dins el Congrés, lloc que hauria de ser la casa de la paraula, el respecte i la tolerància? Què hagués passat si un ciutadà hagués escopit al mateix ministre pel carrer? Segurament hagués estat detingut. El parlamentari se’n va anar de rosetes.

On volem arribar? Els ciutadans no votam als representants perquè s’escupin els uns als altres ni que s’insultin constantment en intervencions de 5 minuts. Aprofitin, senyories, els seus 5 minuts d’intervenció per abordar les qüestions que més preocupen als ciutadans: els que no arriben a final de mes, els que es mereixen una educació millor i adaptada al nostres temps, els que desitgen una sanitat pública i de qualitat garantida.

En definitiva, crec personalment que hi ha d’haver una transformació profunda de la classe política. Ens queixam de què cada vegada són més els joves que passen de la política, però és normal. Com podrem convèncer als joves de participar en la política si l’única cosa que veuen són insults i escopinades? La seva posició la puc entendre perfectament. Sens dubte, el canvi polític no arriba, i mentre seguim tenint a persones que diuen representar als ciutadans, però sobreposen les seves discussions i interessos personals per damunt de la gent, no hi haurà mai un canvi polític, ergo, no avançarem cap a un país més democràtic i més respectuós amb la ciutadania.

Close Menu