Partits vs. joves

Partits vs. joves

Si haguéssim d’examinar als joves d’avui en dia en una assignatura anomenada “Política”, suspendrien la prova un 99% dels examinats. La majoria de joves no saben quina és la diferència entre dreta i esquerra, conservadorisme i progressisme, nacionalisme i patriotisme; entre d’altres qüestions, perquè els joves tendeixen al passotisme en relació a aquest assumpte, cosa que per jo és molt greu.

Encara així, entre aquests joves en trobam que són apolítics, és a dir, que mostren indiferència enfront a la política, degut a què no confien en el sistema o en els partits polítics que governen les institucions. Consideren que aquests partits estan obsolets i antiquats, no renovats a les necessitats i als interessos dels joves.

Avui en dia, l’ideal jove no és el mateix que era fa vint o trenta anys. Fa dues o tres dècades, el jove aspirava a heretar un bon lloc de feina del seu pare en una gran empresa o en un banc. Sí, avui també imagino que hi ha encara joves que persegueixen aquest ideal, però la major part de massa juvenil prefereix ser independent, començar de zero a partir de la seva creativitat, ser lliures i exploradors.

I per què és més difícil convèncer als joves que simpatitzin amb partits polítics? Perquè han vist que la política d’avui és una política clàssica i estàtica, mentre que el jove avui és dinàmic i creatiu. Per això, mostren indiferència i rebuig cap al sistema.

S’han elaborat diverses enquestes* a Espanya sobre quins partits polítics votarien els joves en les pròximes eleccions. El resultat és que els partits més votats en l’enquesta són els que van sorgir en les eleccions de l’any 2015, com per exemple la formació púrpura d’esquerres “Podemos”.

I per què passa això? No opin que els factors d’aquesta mobilització siguin ni les persones que ocupen els càrrecs i manegen les institucions ni per les propostes electorals dels diferents partits. Tot es redueix al missatge. El llenguatge. Les paraules que utilitzen els dirigents d’aquesta formació, que han arribat a seduir als joves.

És cert que hem passat per una duríssima crisi econòmica i, òbviament, els partits que han governat s’han centrat únicament en intentar sortir d’aquesta “depressió” creant llocs de feina, seguretat jurídica per atreure empreses que venguin a invertir en el nostre país o prosperitat econòmica. Però també és cert que no hi ha hagut una renovació juvenil dins dels partits tradicionals, i això ha afectat a què avui dia els joves demostrin indiferència cap a la política.

L’objectiu d’ara ha de ser arribar encara més als joves. Els joves no han de formar part del partit, sinó que és el partit qui ha de formar part dels joves. I això és el que estem fent des de les Noves Generacions del Partit Popular des del darrer Congrés regional: escoltar als joves en les seves necessitats i preocupacions.

Hem de ser-hi, per donar suport als clubs esportius; hem de fomentar la cultura juvenil: el cinema, el teatre, la dansa, les arts o la música; hem de ser a les festes tradicionals dels pobles; hem de formar associacions d’estudiants als centres educatius i a les Universitats. És a dir, ens hem de ficar dins la pell de la joventut, perquè des d’un despatx o des d’una seu no s’arribarà mai a la gent, sinó que s’hi ha d’estar a peu de carrer, amb el punt de mira fixat al 100% amb l’objectiu que els joves tornin a conèixer i descobrir aquest art tan bell que jo anomèn “política”.

Enquesta (Metroscopia) https://politica.elpais.com/politica/2016/06/20/actualidad/1466442928_079687.html

Close Menu